LA TORRE DE VALLFEROSA

 

Situada enmig d’una vall a 450 metres d’altitud, Vallferosa (del nom comú "frau" o "ferèstega") és una de les torres medievals més importants i espectaculars d’Europa amb els seus 33 metres d’alçada. Juntament amb la d’Ardèvol, Peracamps, Riner, Lloberola i Sallent del Solsonès servia per vigilar el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les fortificacions dominades pels musulmans. 

Ens hi desplaçarem des de Torà, on agafarem la LV-3005 direcció Solsona; a 9,1 km, a mà dreta, trobarem el desviament que condueix per una pista de terra a mas Clavells a 0,6 km, i d’aquí fins al nucli de Vallferosa hi ha uns 10 minuts a peu. L’edifici és resultat de tres fases constructives diferents. L’any 970 es va bastir una primera torre circular d’uns 23 metres d’alçada, un diàmetre intern de 3,28 m, quatre plantes i terrat. Al segle X es va recobrir, ampliant-ne l’alçat i la planta a causa de la inclinació que presentava en el sector nord.

La porta se situà en una alçada inaccessible (10 metres) i sota el terrat emmerletat es van afegir dotze sageteres. Al segle XI es va construir una volta amb un òcul central a la planta baixa i al mirador es van instal·lar setze merlets. Cal destacar que a la part inferior es troba una latrina o

comuna, peça insòlita en aquest tipus d’edificis.

EL PILAR D’ALMENARA

 

L’anomenat Sentinella de l'Urgell corona la serra d’Almenara, divisòria entre les aigües dels rius Sió i Corb, i es troba a 459 metres d'altitud. 

Per arribar-hi cal sortir d’Agramunt i agafar durant 4 km la carretera que mena a Tornabous. Al punt quilomètric 17 aparqueu el vehicle i pugeu caminant cap a la torre durant uns 10 minuts. 

L'edificació del segle XI, rodona, fa 16 metres d'alçada, 7 de diàmetre i les parets, d’un gruix de 2 metres, són construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins al terra, que també és buida. L'entrada es troba a mitja altura i per facilitar-ne l'accés s'hi va afegir una escala exterior metàl·lica el 1988, any de la seva restauració. Si el dia és ben clar, es pot veure fins als Pirineus, la Seu Vella de Lleida, Montserrat o la serra de Prades.

Visualment, es comunicava amb les torres de la Morana i la del Caragol i Ratera

amb els castells de les Pallargues, Pelagalls i Ratera

Pintures del Cogul

 

Com arribar Per autopista: Sortida a les Borges Blanques, despres carretera de Castelldans fins a EL Cogul.  Per Lleida: Eix de Flix, sortida a Alcanó i d’Alcanó desvió a El Cogul. Per Lleida: Direcció Bordeta, carretera d’Artesa de LLeida- Aspa i El Cogul Situació A un quilòmetre del Cogul, en direcció a l'Albagés Coordenada UMT 31T 3 07 829E 45 93 174n Planell recomanat  Comarcal de les Garrigues Horari: de l'1 d'octubre al 31 de maig, de 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h. De l'1 de juny al 30 de setembre, 10 a 13.30 h i de 16 h a 19.30 h. Diumenges i festius, de 10 h a 13.30 h. Dilluns, tancat Telèfon: 93 424 65 77

Història

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. L'indret, situat al Cogul (Les Garrigues), és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908. Foren descrites per Ceferí Rocafort (Las pinturas rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908). Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914). Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (referència 874). L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí. Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripcions en escriptura ibèrica nord-oriental i llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana. A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. El conjunt està preparat per a la visita del públic. Les pintures es mostren recobertes per una tènue capa blanca, fruit del propi procés de degradació del suport i per la intervenció directa de l'home, que de forma a vegades involuntària ha contribuït a la seva degradació

BENABARRI - VIACAMP

 Aquesta ruta segueix aproximadament l’antiga frontera entre moros i cristians des de la Ribagorça fins al mar. Per tant, es tracta de travessar Catalunya de ponent a llevant, anant de cim de tossal en cim de tossal, que és on s’edificaven aqueixes torres. 

Al ser torres de guaita o de vigilància, d’una sempre es veu la següent, així es podien comunicar fent-se senyals en cas d’atac o d’invasió. 

Anirem per la Ribagorça, travessarem la Noguera i l’Urgell, i ens endinsarem en les pregoneses de la Conca de Barberà fins poder veure, de lluny, el Mediterrani. 

DISTANCIA: 22 KM.        

TEMPS:  5 HORES

CASTELL DE BENABARRI 

El castell de Benavarri, també conegut com a Castell dels Comtes de Ribargorça, és un castell medieval que es troba en la localitat de Benavarri, pertanyent a la província d'Osca, a Aragó.

És una fortificació que està assentada al llarg d'un turó allargat de gran altura a la part alta de la població, des de la qual es tenia comunicació visual amb localitats properes com Purroi o Pilzà.

El castell s'asseu sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments. Això suposava un gran avantatge defensiu, ja que així els murs no podien ser minats (tècnica habitual en el setge de fortaleses, que consistia a construir un túnel per sota del mur per a després enfonsar-lo i obrir així una bretxa per la qual assaltar). A més està envoltat per una muralla.

L'entrada es realitza mitjançant unes escales protegides per un mur.

Va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 2006.

Castell de Viacamp (es troba a la provínci d'Osca, al municipi de Viacamp i Lliterà a la localitat de Viacamp a una altitud sobre el nivell de la mar és de 860 metres a la vall de la Noguera-Ribagorçana.

Història

Data de segle xi. Des d'aquí dalt es veuen les torres defensives de les localitats veïnes de: Fals, Alsamora, Benavarri, Luzás, etc.

Descripció

El conjunt fortificat està situat a la part alta d'un altiplà sobre la població de Viacamp i es compon de les restes del recinte emmurallat, una esvelta torre cilíndrica i una ermita d'origen romànic, possiblement la capella del castell.^[2]

La torre és de planta circular. Va ser manada edificar per Ramiro I rei d'Aragó cap 1061 dins de la seva campanya d'edificació de defenses en terra conquerida. Per a la seva construcció es va deure de prendre model a la torre de castell de Fantova, amb la qual guarda algunes similituds si bé aquella és obra de mestres llombards i aquesta la van edificar picapedrers locals que van aprendre d'aquells, i mesura al voltant de 11 metres de diàmetre i 20 metres d'altura, tenint els seus murs gairebé 3 metres de gruix. Tal com està construïda, sembla que es va construir al mateix temps des de l'interior i des de l'exterior, usant una bastida doble, a causa de el gran gruix d'aquests murs.

Com la majoria de les construccions defensives de l'època, la planta baixa estava encegada, tenint l'accés en alçada i orientada a sud-est amb un arc de mig punt. La planta baixa feia funcions de magatzem i es troba cegada a l'exterior.

Després de la restauració realitzada en els anys 2005 i 2006, s'ha pogut intuir que la torre comptava amb 5 plantes tot i que actualment només es conserven 4. La rematada, avui desaparegut potser fossin uns petits vans defensius a manera de merlets o una teulada cònica. Molt a prop de la torre i dins del recinte emmurallat es troba l'església de Sant Esteve de Viacamp d'origen romànic, clàssic de les fortaleses alt-aragoneses. Inicialment estava dedicada a Sant Miquel arcàngel encara que després es va dedicar a Sant Esteve. Al costat de l'església es troba l'antic cementiri, que no està abandonat.

Les restes del recinte exterior es troben a les zones que voregen el cim del turó i està compost amb sillarejo i maçoneria, amb algun tram de qualitat. Es conserven restes de murs i basaments o arrencades de torres encara que d'escassa alçada.

UTM :  31T 302944 4667070 968 m 

PONT DE MUNTANYANA A CORÇA

 

El castell de Corçà és una fortalesa situada al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà dins del municipi d'Àger . 

És a l'extrem occidental de la vall d'Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

La primera referència sobre Corçà apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador d' Àger, que data del 1048. 

Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de «Clarmonte i Curciano». 

En l'acta d'investidura de Guillem Ramon com a abat de l'abadia d'àger, l'any 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren la dominicatura del «castro de Chorzano». Pocs mesos després es documenta una convinença entre l'abat Ramon i el castlà Atinard Miró. 

El 1060, els expressats esposos reiteraren la donació a Àger del «castellum Corcianum» amb el seu terme i la «parrochiam castelli» amb els seus béns. 

La repartició de béns de l'abadia de l'any 1066 adjudicà el castell de Corçà a la mensa capitular, és a dir, al col·lectiu dels canonges.

DISTANCIA: 18,5 KM.

TEMPS: 5 HORES

VIACAMP- PONT DE MUNTANYANA

 El congost de Mont-rebei és l’únic de Catalunya que es manté verge. És un indret envoltat de parets de pedra que arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l’amplada mínima del congost és de només 20 metres. 

Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. 

A més, es pot travessar a peu la passarel·la metàl·lica per a vianants del congost de Mont-rebei, de 36 metres de longitud, que uneix les demarcacions de Lleida i Osca, en concret entre Àger i Viacamp.  

El Pont de Montanyana és un municipi catalanoparlant de la Baixa Ribagorça, a la ribera de la Noguera Ribagorçana. Administrativament pertany a la comarca aragonesa de la Ribagorça i a la província d'Osca . 

El 2020 tenia 92 habitants. El municipi inclou diversos nuclis: Montanyana, la Móra de Montanyana, Colls, Torre Baró i lo Pont, cap de municipi. Aquest darrer està situat sobre el límit entre la Franja i el Pallars Jussà, de manera que la part més oriental del nucli és administrativament catalana.

Pel fet d'estar regat per la Noguera Ribagorçana havia gaudit d'una tradició industrial de telers de llençols i de draps, i una farinera, que en l'actualitat han desaparegut. I només resta la central hidroelèctrica, alimentada, aigua avall del Pont, per una derivació de la Noguera presa a Sopeira.

Antigament lo Pont era un centre de serveis i administració important a la Ribagorça central, ja que prestava servei d'escola i de metge a 26 pobles de la rodalia. 

A causa de la despoblació de la zona, l'escola es troba tancada i el metge hi fa consultes només un dia a la setmana. Els nens i les nenes del Pont de Montanyana poden triar anar a estudiar tant a Benavarri com al Pont de Suert. 

Tot i que es troba més proper a Benavarri que al Pont de Suert, aquest darrer és el més habitual per tenir estudis en català, llengua pròpia del municipi.

La temperatura mitjana anual és de 12,8° i la precipitació anual, de 603 mm.

El municipi està format pels següents nuclis de població:

Els Colls de Montanyana, la Mora de Montanyana, el Pont de Montanyana (capçalera de municipi), laTorre de Baró

DISTANCIA: 19 KM.

TEMPS: 6 HORES

Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta.

Situació: 31TCG082706.

CONJUNT CASTELL DE GOSOL

 

Com arribar S`hi pot arribat per la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya(eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).  Podem també arribar a Gósol venint des de: St Llorenç de Morunys(per La Coma i La Pedra), a través del Port del Compte(venint de Solsona) i venint de la Seu d'Urgell. Per aquestes tres  rutes passarem pels pobles de Tuixén i Josa de Cadí.  Situació L'antic poble emmurallat de Gósol, conegut pel nom del Castell, està situat dalt d'un turó anomenat Tossal. Cal puja per el carrer Canal  Camí De Gósol, Molí de Gósol, torrent Forcat, Torrentsenta, poble vell de Gósol Coordenada UMT 31T 3 89 579E- 46 76 831N Planell recomanat  Comarcal Bergueda

Història

El Castell de Gósol és del segle XI i hi passa la ruta del camí dels bons homes ( GR -107). Inclou dins del seu recinte les restes d'un nucli de població, que es coneix com a Vila Vella, abandonat en favor del poble nou al peu del turó.  El castell ja existia al segle XI segons consta en un document datat entre 1.068 i 1.095.Un personatje anomenat Galceran presta homenatje de fidelitat al Comte de la Cerdanyapels castells de Pinós, l´Espa. Gósol, Saldes, Querforadat i Valmanya., mes andavant entre els anys 1109 i 1117, el mateix Galceran expresa el sagrament al comte Cerdá Bernat pels mateixos castells i el repeteix quan el comtad de la Cerdanya s´integra al de Barcelona, al comte Ramón Berenguer III.  L'església parroquial es troba situada en el punt més elevat del recinte fortificat, l'any 1992 es va restaurar per assegurar-ne la seva conservació, l'element més destacat de l'església és la torre de planta gairebé quadrada, a l'interior de la qual hi ha una escala, que permet pujar fins a la part superior de la torre.  D'aquesta església procedeix la talla de fusta datada de mitjans del s. XII que actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Però a l'església de Gósol s'hi troba una reproducció.