RUTA PELS CASTELLS I POBLETS DE LA SEGARRA

 

Hi ha la possibilitat d’infinitat de rutes i itineraris que hom podria fer o recomanar.

Nosaltres només pretenem orientar i facilitar informació a aquelles persones que ens

visitin i vulguin una mica d’ajuda.

Aquesta ruta, com gairebé totes, es pot variar a gust i criteri de cadascú, en la mesura

dels coneixements de la zona, del temps o les ganes d’aventurar-se una mica més.

Com sempre, partirem de la base que vostès són clients de la nostra casa de turisme

rural a Vallferosa i que passaran el dia recorrent, coneixent i visitant monuments,

paratges o indrets interessants, sobretot CASTELLS.

Partirem doncs de casa nostra (punt 0) i hi tornarem en acabar el dia. Cada número en

vermell del mapa és un lloc on recomanem aturar-se. Estan posats per ordre en el

desenvolupament de la ruta i tot seguit en farem una breu descripció acompanyada de la

situació geodèsica, sense acompanyament de fotos, ja que aquestes les podeu trobar dins

la pàgina web www.rutes-castells-segarra.com i en les altres passejades i rutes que s’hi

aconsellen.

Per la geolocalització fem servir el sistema de Datum WGS84

Punt 0 Casa rural (N- 41º 50’ 49,11” E- 1º 25’ 50”)

Punt 1 Torà. (N- 41º 48’ 42,48” E- 1º 24’ 10,97”) 

Poble on cal veure el bonic i poc imaginable nucli antic, segurament un dels millors de les rodalies.

Intentarem començar per la Casa de la Vila, recorrent, si és possible, tots els carrerons, passant per la plaça d’en Jaume Coberó i l’església de Sant Gil i intentarem acabar a la Plaça de la Font.

Al carreró del Forn cal veure el seu Forn de pa comunal, amb els estris de l’època (per

visitar-lo, només s’ha d’empènyer la porta). Una mica més enllà, en la paret d’una casa,

a l’esquerra, hi ha una cara incrustada que, segons sembla, era un símbol de l’època

d’un prostíbul.

Bonic també és el Pont romànic de Merites, així com altres indrets que els vilatans no

dubtaran d’informar-vos.

Per a aquells que vulguin portar un present a la família, a Cal Magí fan un bon embotit.

Punt 2 Castell de Talteüll. (N- 41º 49’ 10,34” E- 1º 19’ 40,98”) Un de tants poblets

d’aquestes contrades on encara es poden veure restes del seu castell i torre. Però el que

recomanem és no perdre’s la visita a la seva església romànica de Sant Pere, que va ser

restaurada recentment i de la qual cal destacar la seva peculiar estructura de dos absis,

que la fan molt original.

Cal demanar la clau a un dels dos o tres veïns que queden al poble.

Punt 3 Camp de Pitch and Putt de la fundació de la cooperativa de Guissona. (N-

41º 48’ 32,11” E- 1º 18’ 57,80”) Justament al passar pel costat, esmentar una vegada

més el potencial que pot arribar a tenir una empresa: ha aconseguit fer un camp de golf

a la Segarra.

Punt 4. Guissona. (N- 41º 46’ 54,21” E- 1º 16’ 41,39”) 

Guissona ja és prou gran com per passar-hi una bona estona, però cal remarcar els seus orígens i les ruïnes romanes de Iesso. Val la pena la plaça porticada de l’església i encara, per damunt de tot, veure i

entendre com en poques dècades ha passat de ser un poble mort i mig oblidat a

convertir-se en el centre d’un gran territori. Aquest gran canvi és déu a la Cooperativa

de Guissona, que nascuda del no res, segurament ja és la cooperativa més gran del país i

continua engrandint-se a passos gegantins i ferms.

Amb molt de temps d’antelació es pot demanar una visita guiada gratuïta per la

cooperativa (tel. 973550100).

A Guissona hi ha oficina de turisme (tel. 973551414).

Punt 5 Castell de Florejacs. (N- 41º 48’ 2,91” E- 1º 12’ 48,10”) 

Poden veure la descripció a www.ruta-castells-segarra.com . Aquest castell és normalment visitable els

festius a les 11, 12 i 13 h sense prèvia reserva.

Punt 6 Castell de les Sitges. (N- 41º 48’ 58,88” E- 1º 13’ 40,08”) 

Poden veure la descripció a www.ruta-castells-segarra.com . Aquest castell és normalment visitable el

primer diumenge de cada mes a les 11, 12 i 13 h sense prèvia reserva, els altres dies

amb visita concertada (tel. 973552416).

Punt 7 Castell de Vilamajor. (N- 41º 50’ 17,34” E- 1º 13’ 6,71”) 

Vilamajor també és un petit poble que amb poca estona està recorregut; és per això que a tots els poblets

sempre és millor fer la visita a peu, ja que amb cotxe es trenca tot el seu encant.

Del castell, pràcticament només se’n conserva la torre, però hi ha una part de fossat que

l’envolta que la distingeix positivament de les altres torres (enlloc de cocodrils hi ha

ànecs). També mereix ser visitada l’església romànica de Santa Maria amb el seu

campanar de cadireta.

Tot és tan petit i cuco que no te’l pots perdre.

Punt 8 Castell de Ribelles. (N- 41º 53’ 2,45” E- 1º 16’ 39,22”) Poden veure la

descripció a www.ruta-castells-segarra.com .

Per accedir al poble i al castell hem d’emprendre el treballat camí, que dóna fe dels llocs

estratègics que s’escollia per fer les fortificacions.

En època d’olives es pot comprar oli a la Torre-Molí de Ribelles (a mà dreta, gairebé a

peu de carretera abans d’arribar al trencall de Ribelles)on, a més, amb una mica de sort

en podran veure tot el procés d’elaboració (N- 41º 52’ 59,94 E- 1º 15’ 27,38”)

Punt 9 Castell de Sanaüja. (N- 41º 52’ 18,74” E- 1º 18’ 22,58”) 

A Sanaüja, des de la carretera C-1412, hi ha 2 accessos. Aconsellem el segon, perquè així podrem veure i passarem per damunt del pont romànic.

Al castell, hi podem fer una excursioneta, però en realitat l’únic que en queda és el seu

emblemàtic perfil que, il·luminat durant la nit, és quan més goig fa.

A la bonica plaça porticada és precisament el diumenge quan s’hi celebra el petit

mercat. Això no és notori, però sí que ho és en el cas que vulgueu algun pastís o embotit

de qualitat, perquè les botigues de Cal Baró i Cal Peretó són obertes i molt

recomanables.

Punt 10 Castell de Sallent. (N- 41º 54’ 16,97” E- 1º 20’ 4,70”) 

Cal anar en compte per arribar a Sallent des de Sanaüja, però l’excursió i el paisatge s’ho val.

Recentment ha estat consolidat el bocí de torre que queda dret i l’església de Sant

Jaume. 

Gairebé totes les torres van ser construïdes durant la reconquesta i posteriorment

es va anar construint edificacions annexes que formaren el que avui anomenem castells,

arribant fins i tot a esdevenir autèntics palaus residencials.

A Sallent hi ha una casa senyorial que cal visitar, i que es troba a uns 150 m. De la torre,

hom diu que no va evolucionar i, per contra, el senyor es va construir aquesta casa

apartada de la torre.

Punt 11 Castell de Lloberola. (N- 41º 53’ 23,01” E- 1º 21’ 43,46”) Per anar de Sallent

a Lloberola encara és més complicat, agreujat perquè a Sallent segurament no hi haurà

ningú per preguntar però, valents, farem marxa enrere i seguirem les indicacions.

Del castell de Lloberola també n’hi ha una breu descripció a www.ruta-castells-

segarra.com .

Punt 12 Castell de Peracamps. (N- 41º 54’ 59,64” E- 1º 26’ 9,55”) 

Passant per l’Hostal Nou anirem a veure les restes d’una magnífica torre quadrada. Poden veure la

descripció a www.ruta-castells-segarra.com .

Punt 13 Castell de Vallferosa. (N- 41º 51’ 42,57” E- 1º 26’ 42,73”) 

Abans d’arribar a la casa podem arribar-nos a Vallferosa, però cal tenir en compte que des de la carretera hi ha gairebé 1 km i el camí està tancat, tret dels dies de visita, que sol ser el primer

diumenge de cada mes de les 10 a les 13 h sense reserva (algun mes d’hivern està

tancada).

Poden veure la descripció a www.https//ruta-castells-segarra.com .

A Vallferosa donarem el dia per acabat i tornarem a casa. Potser els hagi quedat coses

per veure, o potser n’han vist d’altres; no té importància, demà és un altre dia. Del que

es tracta és de gaudir de cada moment.

LA TORRE D'ALSAMORA

 

Del castell edificat als segles XI i XII es conserva, en molt bon estat, una torre rodona situada al peu del Montsec d’Ares. Per visitar-la, cal agafar la carretera de Balaguer a Tremp i passada la població de Cellers trobareu un trencall a l'esquerra que us durà a Guàrdia de Noguera, Sant Esteve de la Sarga i a Alsamora. Juntament amb la fortificació de Gisbert, controlava el congost de Mont-rebei i formava part del conjunt d'edificacions defensives de l’antiga frontera medieval del Pallars, igual que les de Viacamp i Lluçars, a la Ribagorça. 

També mantenia contacte visual amb els castells de Mur i Estorm. Situada a 851 metres sobre el nivell del mar, la seva alçada és de 15 metres i els 5,5 primers tenen un recobriment exterior. A la part inferior hi ha una habitació coberta i per sobre d’aquest nivell es troba la porta d’accés. 

La part superior presenta una sèrie de finestres molt amples que denoten la seva funció residencial.

finestres molt amples que denoten la seva funció residencial

LA TORRE DE VALLFEROSA

 

Situada enmig d’una vall a 450 metres d’altitud, Vallferosa (del nom comú "frau" o "ferèstega") és una de les torres medievals més importants i espectaculars d’Europa amb els seus 33 metres d’alçada. Juntament amb la d’Ardèvol, Peracamps, Riner, Lloberola i Sallent del Solsonès servia per vigilar el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les fortificacions dominades pels musulmans. 

Ens hi desplaçarem des de Torà, on agafarem la LV-3005 direcció Solsona; a 9,1 km, a mà dreta, trobarem el desviament que condueix per una pista de terra a mas Clavells a 0,6 km, i d’aquí fins al nucli de Vallferosa hi ha uns 10 minuts a peu. L’edifici és resultat de tres fases constructives diferents. L’any 970 es va bastir una primera torre circular d’uns 23 metres d’alçada, un diàmetre intern de 3,28 m, quatre plantes i terrat. Al segle X es va recobrir, ampliant-ne l’alçat i la planta a causa de la inclinació que presentava en el sector nord.

La porta se situà en una alçada inaccessible (10 metres) i sota el terrat emmerletat es van afegir dotze sageteres. Al segle XI es va construir una volta amb un òcul central a la planta baixa i al mirador es van instal·lar setze merlets. Cal destacar que a la part inferior es troba una latrina o

comuna, peça insòlita en aquest tipus d’edificis.

EL PILAR D’ALMENARA

 

L’anomenat Sentinella de l'Urgell corona la serra d’Almenara, divisòria entre les aigües dels rius Sió i Corb, i es troba a 459 metres d'altitud. 

Per arribar-hi cal sortir d’Agramunt i agafar durant 4 km la carretera que mena a Tornabous. Al punt quilomètric 17 aparqueu el vehicle i pugeu caminant cap a la torre durant uns 10 minuts. 

L'edificació del segle XI, rodona, fa 16 metres d'alçada, 7 de diàmetre i les parets, d’un gruix de 2 metres, són construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins al terra, que també és buida. L'entrada es troba a mitja altura i per facilitar-ne l'accés s'hi va afegir una escala exterior metàl·lica el 1988, any de la seva restauració. Si el dia és ben clar, es pot veure fins als Pirineus, la Seu Vella de Lleida, Montserrat o la serra de Prades.

Visualment, es comunicava amb les torres de la Morana i la del Caragol i Ratera

amb els castells de les Pallargues, Pelagalls i Ratera

Pintures del Cogul

 

Com arribar Per autopista: Sortida a les Borges Blanques, despres carretera de Castelldans fins a EL Cogul.  Per Lleida: Eix de Flix, sortida a Alcanó i d’Alcanó desvió a El Cogul. Per Lleida: Direcció Bordeta, carretera d’Artesa de LLeida- Aspa i El Cogul Situació A un quilòmetre del Cogul, en direcció a l'Albagés Coordenada UMT 31T 3 07 829E 45 93 174n Planell recomanat  Comarcal de les Garrigues Horari: de l'1 d'octubre al 31 de maig, de 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h. De l'1 de juny al 30 de setembre, 10 a 13.30 h i de 16 h a 19.30 h. Diumenges i festius, de 10 h a 13.30 h. Dilluns, tancat Telèfon: 93 424 65 77

Història

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. L'indret, situat al Cogul (Les Garrigues), és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908. Foren descrites per Ceferí Rocafort (Las pinturas rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908). Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914). Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (referència 874). L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí. Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripcions en escriptura ibèrica nord-oriental i llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana. A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. El conjunt està preparat per a la visita del públic. Les pintures es mostren recobertes per una tènue capa blanca, fruit del propi procés de degradació del suport i per la intervenció directa de l'home, que de forma a vegades involuntària ha contribuït a la seva degradació

BENABARRI - VIACAMP

 Aquesta ruta segueix aproximadament l’antiga frontera entre moros i cristians des de la Ribagorça fins al mar. Per tant, es tracta de travessar Catalunya de ponent a llevant, anant de cim de tossal en cim de tossal, que és on s’edificaven aqueixes torres. 

Al ser torres de guaita o de vigilància, d’una sempre es veu la següent, així es podien comunicar fent-se senyals en cas d’atac o d’invasió. 

Anirem per la Ribagorça, travessarem la Noguera i l’Urgell, i ens endinsarem en les pregoneses de la Conca de Barberà fins poder veure, de lluny, el Mediterrani. 

DISTANCIA: 22 KM.        

TEMPS:  5 HORES

CASTELL DE BENABARRI 

El castell de Benavarri, també conegut com a Castell dels Comtes de Ribargorça, és un castell medieval que es troba en la localitat de Benavarri, pertanyent a la província d'Osca, a Aragó.

És una fortificació que està assentada al llarg d'un turó allargat de gran altura a la part alta de la població, des de la qual es tenia comunicació visual amb localitats properes com Purroi o Pilzà.

El castell s'asseu sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments. Això suposava un gran avantatge defensiu, ja que així els murs no podien ser minats (tècnica habitual en el setge de fortaleses, que consistia a construir un túnel per sota del mur per a després enfonsar-lo i obrir així una bretxa per la qual assaltar). A més està envoltat per una muralla.

L'entrada es realitza mitjançant unes escales protegides per un mur.

Va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 2006.

Castell de Viacamp (es troba a la provínci d'Osca, al municipi de Viacamp i Lliterà a la localitat de Viacamp a una altitud sobre el nivell de la mar és de 860 metres a la vall de la Noguera-Ribagorçana.

Història

Data de segle xi. Des d'aquí dalt es veuen les torres defensives de les localitats veïnes de: Fals, Alsamora, Benavarri, Luzás, etc.

Descripció

El conjunt fortificat està situat a la part alta d'un altiplà sobre la població de Viacamp i es compon de les restes del recinte emmurallat, una esvelta torre cilíndrica i una ermita d'origen romànic, possiblement la capella del castell.^[2]

La torre és de planta circular. Va ser manada edificar per Ramiro I rei d'Aragó cap 1061 dins de la seva campanya d'edificació de defenses en terra conquerida. Per a la seva construcció es va deure de prendre model a la torre de castell de Fantova, amb la qual guarda algunes similituds si bé aquella és obra de mestres llombards i aquesta la van edificar picapedrers locals que van aprendre d'aquells, i mesura al voltant de 11 metres de diàmetre i 20 metres d'altura, tenint els seus murs gairebé 3 metres de gruix. Tal com està construïda, sembla que es va construir al mateix temps des de l'interior i des de l'exterior, usant una bastida doble, a causa de el gran gruix d'aquests murs.

Com la majoria de les construccions defensives de l'època, la planta baixa estava encegada, tenint l'accés en alçada i orientada a sud-est amb un arc de mig punt. La planta baixa feia funcions de magatzem i es troba cegada a l'exterior.

Després de la restauració realitzada en els anys 2005 i 2006, s'ha pogut intuir que la torre comptava amb 5 plantes tot i que actualment només es conserven 4. La rematada, avui desaparegut potser fossin uns petits vans defensius a manera de merlets o una teulada cònica. Molt a prop de la torre i dins del recinte emmurallat es troba l'església de Sant Esteve de Viacamp d'origen romànic, clàssic de les fortaleses alt-aragoneses. Inicialment estava dedicada a Sant Miquel arcàngel encara que després es va dedicar a Sant Esteve. Al costat de l'església es troba l'antic cementiri, que no està abandonat.

Les restes del recinte exterior es troben a les zones que voregen el cim del turó i està compost amb sillarejo i maçoneria, amb algun tram de qualitat. Es conserven restes de murs i basaments o arrencades de torres encara que d'escassa alçada.

UTM :  31T 302944 4667070 968 m 

PONT DE MUNTANYANA A CORÇA

 

El castell de Corçà és una fortalesa situada al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà dins del municipi d'Àger . 

És a l'extrem occidental de la vall d'Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

La primera referència sobre Corçà apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador d' Àger, que data del 1048. 

Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de «Clarmonte i Curciano». 

En l'acta d'investidura de Guillem Ramon com a abat de l'abadia d'àger, l'any 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren la dominicatura del «castro de Chorzano». Pocs mesos després es documenta una convinença entre l'abat Ramon i el castlà Atinard Miró. 

El 1060, els expressats esposos reiteraren la donació a Àger del «castellum Corcianum» amb el seu terme i la «parrochiam castelli» amb els seus béns. 

La repartició de béns de l'abadia de l'any 1066 adjudicà el castell de Corçà a la mensa capitular, és a dir, al col·lectiu dels canonges.

DISTANCIA: 18,5 KM.

TEMPS: 5 HORES