LA TORRE D'ALSAMORA

 

Del castell edificat als segles XI i XII es conserva, en molt bon estat, una torre rodona situada al peu del Montsec d’Ares. Per visitar-la, cal agafar la carretera de Balaguer a Tremp i passada la població de Cellers trobareu un trencall a l'esquerra que us durà a Guàrdia de Noguera, Sant Esteve de la Sarga i a Alsamora. Juntament amb la fortificació de Gisbert, controlava el congost de Mont-rebei i formava part del conjunt d'edificacions defensives de l’antiga frontera medieval del Pallars, igual que les de Viacamp i Lluçars, a la Ribagorça. 

També mantenia contacte visual amb els castells de Mur i Estorm. Situada a 851 metres sobre el nivell del mar, la seva alçada és de 15 metres i els 5,5 primers tenen un recobriment exterior. A la part inferior hi ha una habitació coberta i per sobre d’aquest nivell es troba la porta d’accés. 

La part superior presenta una sèrie de finestres molt amples que denoten la seva funció residencial.

finestres molt amples que denoten la seva funció residencial

LA TORRE DE VALLFEROSA

 

Situada enmig d’una vall a 450 metres d’altitud, Vallferosa (del nom comú "frau" o "ferèstega") és una de les torres medievals més importants i espectaculars d’Europa amb els seus 33 metres d’alçada. Juntament amb la d’Ardèvol, Peracamps, Riner, Lloberola i Sallent del Solsonès servia per vigilar el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les fortificacions dominades pels musulmans. 

Ens hi desplaçarem des de Torà, on agafarem la LV-3005 direcció Solsona; a 9,1 km, a mà dreta, trobarem el desviament que condueix per una pista de terra a mas Clavells a 0,6 km, i d’aquí fins al nucli de Vallferosa hi ha uns 10 minuts a peu. L’edifici és resultat de tres fases constructives diferents. L’any 970 es va bastir una primera torre circular d’uns 23 metres d’alçada, un diàmetre intern de 3,28 m, quatre plantes i terrat. Al segle X es va recobrir, ampliant-ne l’alçat i la planta a causa de la inclinació que presentava en el sector nord.

La porta se situà en una alçada inaccessible (10 metres) i sota el terrat emmerletat es van afegir dotze sageteres. Al segle XI es va construir una volta amb un òcul central a la planta baixa i al mirador es van instal·lar setze merlets. Cal destacar que a la part inferior es troba una latrina o

comuna, peça insòlita en aquest tipus d’edificis.

Pintures del Cogul

 

Com arribar Per autopista: Sortida a les Borges Blanques, despres carretera de Castelldans fins a EL Cogul.  Per Lleida: Eix de Flix, sortida a Alcanó i d’Alcanó desvió a El Cogul. Per Lleida: Direcció Bordeta, carretera d’Artesa de LLeida- Aspa i El Cogul Situació A un quilòmetre del Cogul, en direcció a l'Albagés Coordenada UMT 31T 3 07 829E 45 93 174n Planell recomanat  Comarcal de les Garrigues Horari: de l'1 d'octubre al 31 de maig, de 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h. De l'1 de juny al 30 de setembre, 10 a 13.30 h i de 16 h a 19.30 h. Diumenges i festius, de 10 h a 13.30 h. Dilluns, tancat Telèfon: 93 424 65 77

Història

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. L'indret, situat al Cogul (Les Garrigues), és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908. Foren descrites per Ceferí Rocafort (Las pinturas rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908). Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914). Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (referència 874). L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí. Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripcions en escriptura ibèrica nord-oriental i llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana. A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. El conjunt està preparat per a la visita del públic. Les pintures es mostren recobertes per una tènue capa blanca, fruit del propi procés de degradació del suport i per la intervenció directa de l'home, que de forma a vegades involuntària ha contribuït a la seva degradació

PONT DE MUNTANYANA A CORÇA

 

El castell de Corçà és una fortalesa situada al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà dins del municipi d'Àger . 

És a l'extrem occidental de la vall d'Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

La primera referència sobre Corçà apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador d' Àger, que data del 1048. 

Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de «Clarmonte i Curciano». 

En l'acta d'investidura de Guillem Ramon com a abat de l'abadia d'àger, l'any 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren la dominicatura del «castro de Chorzano». Pocs mesos després es documenta una convinença entre l'abat Ramon i el castlà Atinard Miró. 

El 1060, els expressats esposos reiteraren la donació a Àger del «castellum Corcianum» amb el seu terme i la «parrochiam castelli» amb els seus béns. 

La repartició de béns de l'abadia de l'any 1066 adjudicà el castell de Corçà a la mensa capitular, és a dir, al col·lectiu dels canonges.

DISTANCIA: 18,5 KM.

TEMPS: 5 HORES

CONJUNT CASTELL DE GOSOL

 

Com arribar S`hi pot arribat per la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya(eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).  Podem també arribar a Gósol venint des de: St Llorenç de Morunys(per La Coma i La Pedra), a través del Port del Compte(venint de Solsona) i venint de la Seu d'Urgell. Per aquestes tres  rutes passarem pels pobles de Tuixén i Josa de Cadí.  Situació L'antic poble emmurallat de Gósol, conegut pel nom del Castell, està situat dalt d'un turó anomenat Tossal. Cal puja per el carrer Canal  Camí De Gósol, Molí de Gósol, torrent Forcat, Torrentsenta, poble vell de Gósol Coordenada UMT 31T 3 89 579E- 46 76 831N Planell recomanat  Comarcal Bergueda

Història

El Castell de Gósol és del segle XI i hi passa la ruta del camí dels bons homes ( GR -107). Inclou dins del seu recinte les restes d'un nucli de població, que es coneix com a Vila Vella, abandonat en favor del poble nou al peu del turó.  El castell ja existia al segle XI segons consta en un document datat entre 1.068 i 1.095.Un personatje anomenat Galceran presta homenatje de fidelitat al Comte de la Cerdanyapels castells de Pinós, l´Espa. Gósol, Saldes, Querforadat i Valmanya., mes andavant entre els anys 1109 i 1117, el mateix Galceran expresa el sagrament al comte Cerdá Bernat pels mateixos castells i el repeteix quan el comtad de la Cerdanya s´integra al de Barcelona, al comte Ramón Berenguer III.  L'església parroquial es troba situada en el punt més elevat del recinte fortificat, l'any 1992 es va restaurar per assegurar-ne la seva conservació, l'element més destacat de l'església és la torre de planta gairebé quadrada, a l'interior de la qual hi ha una escala, que permet pujar fins a la part superior de la torre.  D'aquesta església procedeix la talla de fusta datada de mitjans del s. XII que actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Però a l'església de Gósol s'hi troba una reproducció.

AGER - Sant Vicenç d´Ager

Descripció

Església d'estil romànic/gòtic/neoclàssic. 

L'actual parròquia de la vila és fruit de tres ampliacions. 

L'església de St. Vicenç, d'una sola nau en origen, es remunta al segle XI. Posteriorment s'adossà al mur nord el temple de St. Salvador del mateix segle. El campanar data del segle XIII. 

A cavall del XVIII i XIV, es construí la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de St. Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d'estil barroc.

Noguera Pallaresa (Lleida)

Com arribar Carretera L-904 i C-147 (línia autocars) fins a Ager Estació de ferrocarril (a 12 km) estacio de Ager, linea a Pobla Situació L´actual església parroquial de Sant Vicenç, esta format perla unió de dues esglesies, lade Sant Vicenç i la de Sant Salvador, és situat a llevant a la part baixa de Ager. Camí Es pot arribar amb el cotxe Coordenada UMT x=314562m y=4652512m Planell recomanat  Comarcal de la Noguera Montsec de l´Editorial Alpina

Història

L'església de St. Vicenç, d'una sola nau en origen, es remunta al segle XI. Posteriorment s'adossà al mur nord el temple de St. Salvador del mateix segle.  El campanar data del segle XIII. A cavall del XVIII i XIV, es construí la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col.legiata de St. Pere, La Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d'estil barroc.  Consagrada l´any 1048 sota l´advocació de Sant Salvador, Sant Jordi i Sant Ponç Mes dades a la Catalunya Romànica (XVII, página 136))

Tomba del baptisteri de Sant Vicenç d' Àger - -1920 - Creador: Salvany i Blanch, Josep