Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OSCA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OSCA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 d’octubre del 2007

BENABARRI - VIACAMP

 Aquesta ruta segueix aproximadament l’antiga frontera entre moros i cristians des de la Ribagorça fins al mar. Per tant, es tracta de travessar Catalunya de ponent a llevant, anant de cim de tossal en cim de tossal, que és on s’edificaven aqueixes torres. 

Al ser torres de guaita o de vigilància, d’una sempre es veu la següent, així es podien comunicar fent-se senyals en cas d’atac o d’invasió. 

Anirem per la Ribagorça, travessarem la Noguera i l’Urgell, i ens endinsarem en les pregoneses de la Conca de Barberà fins poder veure, de lluny, el Mediterrani. 

DISTANCIA: 22 KM.        

TEMPS:  5 HORES


CASTELL DE BENABARRI 

El castell de Benavarri, també conegut com a Castell dels Comtes de Ribargorça, és un castell medieval que es troba en la localitat de Benavarri, pertanyent a la província d'Osca, a Aragó.

És una fortificació que està assentada al llarg d'un turó allargat de gran altura a la part alta de la població, des de la qual es tenia comunicació visual amb localitats properes com Purroi o Pilzà.

El castell s'asseu sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments. Això suposava un gran avantatge defensiu, ja que així els murs no podien ser minats (tècnica habitual en el setge de fortaleses, que consistia a construir un túnel per sota del mur per a després enfonsar-lo i obrir així una bretxa per la qual assaltar). A més està envoltat per una muralla.

L'entrada es realitza mitjançant unes escales protegides per un mur.

Va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 2006.



Castell de Viacamp (es troba a la provínci d'Osca, al municipi de Viacamp i Lliterà a la localitat de Viacamp a una altitud sobre el nivell de la mar és de 860 metres a la vall de la Noguera-Ribagorçana.

Història

Data de segle xi. Des d'aquí dalt es veuen les torres defensives de les localitats veïnes de: Fals, Alsamora, Benavarri, Luzás, etc.

Descripció

El conjunt fortificat està situat a la part alta d'un altiplà sobre la població de Viacamp i es compon de les restes del recinte emmurallat, una esvelta torre cilíndrica i una ermita d'origen romànic, possiblement la capella del castell.[2]

La torre és de planta circular. Va ser manada edificar per Ramiro I rei d'Aragó cap 1061 dins de la seva campanya d'edificació de defenses en terra conquerida. Per a la seva construcció es va deure de prendre model a la torre de castell de Fantova, amb la qual guarda algunes similituds si bé aquella és obra de mestres llombards i aquesta la van edificar picapedrers locals que van aprendre d'aquells, i mesura al voltant de 11 metres de diàmetre i 20 metres d'altura, tenint els seus murs gairebé 3 metres de gruix. Tal com està construïda, sembla que es va construir al mateix temps des de l'interior i des de l'exterior, usant una bastida doble, a causa de el gran gruix d'aquests murs.

Com la majoria de les construccions defensives de l'època, la planta baixa estava encegada, tenint l'accés en alçada i orientada a sud-est amb un arc de mig punt. La planta baixa feia funcions de magatzem i es troba cegada a l'exterior.

Després de la restauració realitzada en els anys 2005 i 2006, s'ha pogut intuir que la torre comptava amb 5 plantes tot i que actualment només es conserven 4. La rematada, avui desaparegut potser fossin uns petits vans defensius a manera de merlets o una teulada cònica. Molt a prop de la torre i dins del recinte emmurallat es troba l'església de Sant Esteve de Viacamp d'origen romànic, clàssic de les fortaleses alt-aragoneses. Inicialment estava dedicada a Sant Miquel arcàngel encara que després es va dedicar a Sant Esteve. Al costat de l'església es troba l'antic cementiri, que no està abandonat.

Les restes del recinte exterior es troben a les zones que voregen el cim del turó i està compost amb sillarejo i maçoneria, amb algun tram de qualitat. Es conserven restes de murs i basaments o arrencades de torres encara que d'escassa alçada.





UTM :  31T 302944 4667070 968 m 



dissabte, 4 de novembre del 2006

VIACAMP- PONT DE MUNTANYANA

 El congost de Mont-rebei és l’únic de Catalunya que es manté verge. És un indret envoltat de parets de pedra que arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l’amplada mínima del congost és de només 20 metres. 

Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. 

A més, es pot travessar a peu la passarel·la metàl·lica per a vianants del congost de Mont-rebei, de 36 metres de longitud, que uneix les demarcacions de Lleida i Osca, en concret entre Àger i Viacamp.  



El Pont de Montanyana és un municipi catalanoparlant de la Baixa Ribagorça, a la ribera de la Noguera Ribagorçana. Administrativament pertany a la comarca aragonesa de la Ribagorça i a la província d'Osca . 

El 2020 tenia 92 habitants. El municipi inclou diversos nuclis: Montanyanala Móra de MontanyanaCollsTorre Baró i lo Pont, cap de municipi. Aquest darrer està situat sobre el límit entre la Franja i el Pallars Jussà, de manera que la part més oriental del nucli és administrativament catalana.

Pel fet d'estar regat per la Noguera Ribagorçana havia gaudit d'una tradició industrial de telers de llençols i de draps, i una farinera, que en l'actualitat han desaparegut. I només resta la central hidroelèctrica, alimentada, aigua avall del Pont, per una derivació de la Noguera presa a Sopeira.

Antigament lo Pont era un centre de serveis i administració important a la Ribagorça central, ja que prestava servei d'escola i de metge a 26 pobles de la rodalia. 

A causa de la despoblació de la zona, l'escola es troba tancada i el metge hi fa consultes només un dia a la setmana. Els nens i les nenes del Pont de Montanyana poden triar anar a estudiar tant a Benavarri com al Pont de Suert

Tot i que es troba més proper a Benavarri que al Pont de Suert, aquest darrer és el més habitual per tenir estudis en català, llengua pròpia del municipi.

La temperatura mitjana anual és de 12,8° i la precipitació anual, de 603 mm.

El municipi està format pels següents nuclis de població:

Els Colls de Montanyana, la Mora de Montanyana, el Pont de Montanyana (capçalera de municipi), laTorre de Baró





DISTANCIA: 19 KM.

TEMPS: 6 HORES


Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta.

Situació: 31TCG082706.


Pintures del Cogul

  Com arribar Per autopista:  Sortida a les Borges Blanques, despres carretera de Castelldans fins a EL Cogul.  Per Lleida:  Eix de Flix, so...