dilluns, 21 de setembre del 2026
RUTA PELS CASTELLS I POBLETS DE LA SEGARRA
divendres, 18 de setembre del 2026
LA TORRE D'ALSAMORA
Del castell edificat als segles XI i XII es conserva, en molt bon estat, una torre rodona situada al peu del Montsec d’Ares. Per visitar-la, cal agafar la carretera de Balaguer a Tremp i passada la població de Cellers trobareu un trencall a l'esquerra que us durà a Guàrdia de Noguera, Sant Esteve de la Sarga i a Alsamora. Juntament amb la fortificació de Gisbert, controlava el congost de Mont-rebei i formava part del conjunt d'edificacions defensives de l’antiga frontera medieval del Pallars, igual que les de Viacamp i Lluçars, a la Ribagorça.
També mantenia contacte visual amb els castells de Mur i Estorm. Situada a 851 metres sobre el nivell del mar, la seva alçada és de 15 metres i els 5,5 primers tenen un recobriment exterior. A la part inferior hi ha una habitació coberta i per sobre d’aquest nivell es troba la porta d’accés.
La part superior presenta una sèrie de finestres molt amples que denoten la seva funció residencial.
finestres molt amples que denoten la seva funció residencial
LA TORRE DE VALLFEROSA
Situada enmig d’una vall a 450 metres d’altitud, Vallferosa (del nom comú "frau" o "ferèstega") és una de les torres medievals més importants i espectaculars d’Europa amb els seus 33 metres d’alçada. Juntament amb la d’Ardèvol, Peracamps, Riner, Lloberola i Sallent del Solsonès servia per vigilar el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les fortificacions dominades pels musulmans.
Ens hi desplaçarem des de Torà, on agafarem la LV-3005 direcció Solsona; a 9,1 km, a mà dreta, trobarem el desviament que condueix per una pista de terra a mas Clavells a 0,6 km, i d’aquí fins al nucli de Vallferosa hi ha uns 10 minuts a peu. L’edifici és resultat de tres fases constructives diferents. L’any 970 es va bastir una primera torre circular d’uns 23 metres d’alçada, un diàmetre intern de 3,28 m, quatre plantes i terrat. Al segle X es va recobrir, ampliant-ne l’alçat i la planta a causa de la inclinació que presentava en el sector nord.
La porta se situà en una alçada inaccessible (10 metres) i sota el terrat emmerletat es van afegir dotze sageteres. Al segle XI es va construir una volta amb un òcul central a la planta baixa i al mirador es van instal·lar setze merlets. Cal destacar que a la part inferior es troba una latrina o
comuna, peça insòlita en aquest tipus d’edificis.
EL PILAR D’ALMENARA
L’anomenat Sentinella de l'Urgell corona la serra d’Almenara, divisòria entre les aigües dels rius Sió i Corb, i es troba a 459 metres d'altitud.
Per arribar-hi cal sortir d’Agramunt i agafar durant 4 km la carretera que mena a Tornabous. Al punt quilomètric 17 aparqueu el vehicle i pugeu caminant cap a la torre durant uns 10 minuts.
L'edificació del segle XI, rodona, fa 16 metres d'alçada, 7 de diàmetre i les parets, d’un gruix de 2 metres, són construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins al terra, que també és buida. L'entrada es troba a mitja altura i per facilitar-ne l'accés s'hi va afegir una escala exterior metàl·lica el 1988, any de la seva restauració. Si el dia és ben clar, es pot veure fins als Pirineus, la Seu Vella de Lleida, Montserrat o la serra de Prades.
Visualment, es comunicava amb les torres de la Morana i la del Caragol i Ratera
amb els castells de les Pallargues, Pelagalls i Ratera
RUTA PELS CASTELLS I POBLETS DE LA SEGARRA
Hi ha la possibilitat d’infinitat de rutes i itineraris que hom podria fer o recomanar. Nosaltres només pretenem orientar i facilitar info...
-
Aquesta ruta segueix aproximadament l’antiga frontera entre moros i cristians des de la Ribagorça fins al mar. Per tant, es tracta de tra...
-
Hi ha la possibilitat d’infinitat de rutes i itineraris que hom podria fer o recomanar. Nosaltres només pretenem orientar i facilitar info...
-
Descripció Església d'estil romànic/gòtic/neoclàssic. L'actual parròquia de la vila és fruit de tres ampliacions. L'església d...
