Aquesta ruta segueix aproximadament l’antiga frontera entre moros i cristians des de la Ribagorça fins al mar. Per tant, es tracta de travessar Catalunya de ponent a llevant, anant de cim de tossal en cim de tossal, que és on s’edificaven aqueixes torres.
Al ser torres de guaita o de vigilància, d’una sempre es veu la següent, així es podien comunicar fent-se senyals en cas d’atac o d’invasió.
Anirem per la Ribagorça, travessarem la Noguera i l’Urgell, i ens endinsarem en les pregoneses de la Conca de Barberà fins poder veure, de lluny, el Mediterrani.
DISTANCIA: 22 KM.
TEMPS: 5 HORES
CASTELL DE BENABARRI
El castell de Benavarri, també conegut com a Castell dels Comtes de Ribargorça, és un castell medieval que es troba en la localitat de Benavarri, pertanyent a la província d'Osca, a Aragó.
És una fortificació que està assentada al llarg d'un turó allargat de gran altura a la part alta de la població, des de la qual es tenia comunicació visual amb localitats properes com Purroi o Pilzà.
El castell s'asseu sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments. Això suposava un gran avantatge defensiu, ja que així els murs no podien ser minats (tècnica habitual en el setge de fortaleses, que consistia a construir un túnel per sota del mur per a després enfonsar-lo i obrir així una bretxa per la qual assaltar). A més està envoltat per una muralla.
L'entrada es realitza mitjançant unes escales protegides per un mur.
Va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 2006.
Castell de Viacamp (es troba a la provínci d'Osca, al municipi de Viacamp i Lliterà a la localitat de Viacamp a una altitud sobre el nivell de la mar és de 860 metres a la vall de la Noguera-Ribagorçana.
Història
Data de segle xi. Des d'aquí dalt es veuen les torres defensives de les localitats veïnes de: Fals, Alsamora, Benavarri, Luzás, etc.
Descripció
El conjunt fortificat està situat a la part alta d'un altiplà sobre la població de Viacamp i es compon de les restes del recinte emmurallat, una esvelta torre cilíndrica i una ermita d'origen romànic, possiblement la capella del castell.[2]
La torre és de planta circular. Va ser manada edificar per Ramiro I rei d'Aragó cap 1061 dins de la seva campanya d'edificació de defenses en terra conquerida. Per a la seva construcció es va deure de prendre model a la torre de castell de Fantova, amb la qual guarda algunes similituds si bé aquella és obra de mestres llombards i aquesta la van edificar picapedrers locals que van aprendre d'aquells, i mesura al voltant de 11 metres de diàmetre i 20 metres d'altura, tenint els seus murs gairebé 3 metres de gruix. Tal com està construïda, sembla que es va construir al mateix temps des de l'interior i des de l'exterior, usant una bastida doble, a causa de el gran gruix d'aquests murs.
Com la majoria de les construccions defensives de l'època, la planta baixa estava encegada, tenint l'accés en alçada i orientada a sud-est amb un arc de mig punt. La planta baixa feia funcions de magatzem i es troba cegada a l'exterior.
Després de la restauració realitzada en els anys 2005 i 2006, s'ha pogut intuir que la torre comptava amb 5 plantes tot i que actualment només es conserven 4. La rematada, avui desaparegut potser fossin uns petits vans defensius a manera de merlets o una teulada cònica. Molt a prop de la torre i dins del recinte emmurallat es troba l'església de Sant Esteve de Viacamp d'origen romànic, clàssic de les fortaleses alt-aragoneses. Inicialment estava dedicada a Sant Miquel arcàngel encara que després es va dedicar a Sant Esteve. Al costat de l'església es troba l'antic cementiri, que no està abandonat.
Les restes del recinte exterior es troben a les zones que voregen el cim del turó i està compost amb sillarejo i maçoneria, amb algun tram de qualitat. Es conserven restes de murs i basaments o arrencades de torres encara que d'escassa alçada.















